1.833
Joan Salomó, Rector de Ventolà, exerceix les funcions de Sacerdot Administrador fins l'any 1892. Conegut per tots els romeus com Joan de Ventolà, es passejava per totes les dependències del Santuari per a mantenir l'ordre i la pau. (L'Estel, núm. 218 agost del 1934)
Del llibre "Història de Núria" de Fortià Sola. 1952. p.316
"De nou a deu de la nit, un home s'esquitlla de la seva cambra, de faisó que ningú no el veu. Va vestit amb una brusa blava de mercader, barretina musca, sabates ferrades, bastó amb mànec de cuiro clavetejat de llautó i mastegant un cigar escanyapits o caliquenya de tres cinc cèntims, que amb prou feines li treu fum. Entra, de sobte a 'hostal a l'hora de més gatzara; les criades i els mossos de l'hostal es fan l'ullet amb un somrís bondadós. Surt de l'hostal, passa pel pòrtic de la Casa Principal, ple de goma a gom, on hi ha una botigueta de queviures, amb un rètol damunt de la taquilla que diu: "Arròs, cansalada i pa, en Pere te'n vendrà". Al costat hi ha una mena de taverna, amb rètol que diu: "Beu, paga i calla". Puja a la cuina rodona, plena de gent. S'asseu un moment per agafar els molls i acostar una brasa a l'escanyapits. De la cuina rodona se'n va a la casa dels Cerdans, se'n torna d'amagat a la cambra d'on sortí. Aquesta ronda no ha durat gaire més d'un quart d'hora. Aquesta mena de policia secreta, ja ho haureu endevinat, era el venerable senyor Administrador del Santuari, mossèn Joan, que per si mateix s'adonava de com es guardava el respecte al lloc sagrat i casa de la Mare de Déu. Si havia notat quelcom que demanava remei, aleshores ell mateix, vestit de clergue, amb la seva sola presència, esmenava els massa alegres; si la cosa era una mica més grossa, aleshores des de sa cambra feia avisar amb bondat per algun mosso i no es passava més endavant"
Revista L'Estel, núm. 218, agost del 1934. Firma "Minyó de Muntanya"
Comments